domingo, 21 de octubre de 2012

LA MEDIACIÓN DEL MAESTRO

4 comentarios:

  1. he llegit el text i parla un poc de les característiques o el paper que ha de fer el mestre en el joc. El mestre ha de saber com adaptar el joc i en quin momen realitzar-lo i de quin tipus de joc es tracta. ÉS a dir, que ha de ser mediador i donar llibertat als xiquets però sense deixar de banda el seu paper com a professional.
    MªAmparo Doménech

    ResponderEliminar
  2. Pareix ser que la intervenció del mestre en el joc no es tan fàcil ja que necessita conèixer les regles, buscar el material i espai apropiat, adaptar-se a l´edat del nen...
    Crec el mestre en qualsevol joc ha de deixar al xiquet que jugue primer i posteriorment ajudar-lo. Com bé diu Amparo Doménech el mestre no ha d´oblidar quina és la seua tasca.
    Amparo Policarpo Albert

    ResponderEliminar
  3. Personalment crec, que la intervenció del docent és necessària i imprescindible i que en cada tipus de joc, aquesta mediació, ha de ser diferent. No requereix la mateixa intervenció , per exemple, un joc simbòlic que un joc reglat.
    La informació que pot rebre el docent del xiquet- xiqueta quan està jugant és molt gran. Pot conéixer les carències o les habilitats que té. A més, l'alumne amb aquesta ajuda pot apendre molt més del joc.
    El docent, pot estructurar, i dissenyar les regles del joc per a dotar-lo de diferent significat segons l'interès o la finalitat del moment, segons els objectius a aconseguir, etc.
    És a dir, amb la mediació del mestre o la mestra s'aconsegueix, com diu l'article: "jugar per jugar" o " jugar per a ", i açò, des del meu punt de vista, és important en el procés d'aprenentatge.

    Rosa Maronda

    ResponderEliminar
  4. Estic d'acord amb vosaltres i, a més, vull incloure que el mestre ha de ser un observador molt atent a tot el que es produeix en l'aula. Com es pot observar en les situacions 27 i 28 és el mestre qui observa l'alumne, els racons de l'aula i tot l'entorn en general per aconseguir facilitar el joc al menut.
    Pense que observar als xiquets no significa simplement mirar-los, sinó que també és escoltar-los, ajudar-los i mimar-los. El que ens presenta el text en la situació 31 és una assemblea, una eina on es pot descobrir molt sobre la manera de ser del xiquet, els seus gustos sobre el joc i moltes coses més.
    Per a mi, és important que els xiquets, després de jugar, parlen sobre el joc que han realitzat i expliquen que han fet, si han gaudit o no, si tornaran a jugar al mateix joc o no, etc. És imprescindible per al mestre conèixer el punt de vista del menut davant d'un joc perquè, de vegades podem confondre els nostres gustos amb els d'ells.

    ResponderEliminar